Des de la època del colonialisme europeu, els països del sud dediquen les seves millors terres al cultiu del cafè i altres productes com el cacau, el plàtan i la canya de sucre. Aquests productes s’exporten al Nord, enriqueixen a grans empreses i els camperols i camperoles del sud no veuen els beneficis.
El cafè s’ha convertit en la principal font de riquesa de molts països productors associat moltes vegades a un sistema d’explotació similar al de l’època colonial basat en grans plantacions propietat d’uns pocs terratinents.
En aquest context, on les grans empreses multinacionals tenen via lliure per aplicar les seves polítiques comercials més agressives, les organitzacions de petits productors comencen a organitzar-se i fer sentir la seva veu.